SI...

Si vas de revetlla fora de Catalunya...allá donde fueres haz lo ke vieres! I si s'ha de fer una mica l´'indiu, doncs es fa!

(23 de juny de 2008)

Si vas al Casino de Perelada sobretot sigues glamurós!

(17 de maig de 2008)

Si poses Lambrusco al congelador...millor recorda’t de treure’l! El gelat de lambrusco amb vidres, no mola!
(17 de maig de 2008)

Si celebres els 30...fes-ho 5 vegades!

(Abril i Maig 2008)

Si prens corneto...que sigui de kiwi o de nata...els de xoriço retornen molt...

(27 d'abril de 2008)

Si vas a l’Agua...ves en compte que la noche no te confunda...

(18 d'abril de 2008)

Si fas unes oposicions... intenta sobreviure, intenta no contracturar-te, intenta no pensar-hi gaire, intenta tenir sort i, si pots i ja que hi ets, intenta aprovar!

I per últim, però no per això menys important, SI TENS UN BLOG, ACTUALITZA’L!!! :p

Quasi 420....minuts amb tu!

Una migdiada curta. Aquesta mandra que em fan les coses que em posen en tensió. El teu pis glamurós de Portal de l’Àngel. Els teus 4 parells de converse. Els meus pantalons xulíssims. La cafeteria del Corte Inglés i tot el que em recorda. La Nora (maca, com sempre) i el seu interès per dur-nos a Girona. El teu radio despertador nou, amb llumeta de color vermell i a joc amb l’alfombra. El teu antifaç per dormir, el teu vídeo VHS i la teva Nespresso groga. El poc que camines i el molt que m’agrada caminar. El barri en el que vius i que no coneixes. La meva ironia i les meves pors. Un concert de carrer poc concorregut. La teva miopia en augment i en tots els sentits. Aquesta mania de donar tantes voltes a les coses. Aquesta necessitat tant meva de voler-ho saber tot. La meva personal manera de mastegar xiclet. Una peli infumable amb bona companyia. Un Pol, un Jaume, un Mario, una coca-light, una cervesa, una aigua, un tiramissu i un pastís de formatge....Vols nachos? Segur que no vols nachos? Però segur, segur? Els teus nervis per l’estrena. Un vodka negre amb en Juan. El meu no saber ben bé què faig ni què vull...o potser és una altra cosa?

Viacrucis fora de Temporada

Atrapat entre el que hauria de fer i no faig i el que voldria fer i la meva consciència no em deixa. Amb aquella por de qui sap que està massa bé i que ho ha tingut molt fàcil. Amb aquelles ganes de ser valent i rebel sense haver-ho estat mai ni saber com fer-ho. Patint perquè no es trenqui massa el meu orgull i la meva autoestima si dissabte el desastre és gaire gran i massa evident. Amb mal d’esquena de les males postures i de la tensió que va per dins. Una mica fart de tot i amb una mica de ganes que, sense voler, em donin una empenteta de canvi. Massa covard per canviar, massa inquiet per romandre estable. Amb aquesta capacitat innata que tinc per ExKaPar quan el repte és massa gran... Falten 3 dies per les oposicions i faig de tot menys estudiar. Si estudio penso que perdo el temps, si no ho faig em sento culpable. Atrapat per una gestió deficient del tema estic tancat a casa i penso, penso massa. Què vull? Què faig? Com hem arribat aquí? Com em veig d’aquí a 10 anys? Què faré si passa tal? I si passa pasqual?...I mentre penso, dormo, miro la tele, internet i m’escapo amb la mínima excusa, no estudio....i mentre no estudio deixo perdre una gran oportunitat d’assegurar-me una part de la meva vida. Jo, que sempre necessito tenir-ho tot sota control i que sóc un fanàtic de les seguretats, em condemno de nou a la inseguretat laboral...Potser hauré d’admetre i m’hauré d’admetre que, a vegades (poquetes eh?!), sóc incoherent.
I en aquesta primavera d’estrès emocional, de desgana professional, de son, de vida, en aquesta primavera dels 30, em sento perdut, esperança’t i amb ganes de sentir molt més que durant els 20, ha de ser possible...Déu proveirà....Vaig a plegar la roba...

Les Falles en Flames o el Foc de les Falles

Una furgoneta per a sis, un paraxocs per corbata, una cançó petarda que es repetia més que l’all (piensaaaa biéeeeen, piensaaaa mal....), uns horaris fora d’òrbita, el seu bon gust pels jerseis verds, eixim i mos n’anem, una ciutat preciosa massa ben il·luminada, un riu sec i sense ganes de deixar d’estar-ho, una verge amb gepa (vijka la Xeperudeta!!!), vitamina b per a la ressaka, pizza & ron, un matalàs inflable, les “mascletà” que no van poder ser, una paella valenciana que no era ni paella ni valenciana, la llotja gòtica amb columnes que no ho semblaven, unes falles precioses que no mereixen ser cremades, un restaurant xinu (tot molt tipical), un botellón amb masses ampolles, una berbena/revetlla, unes amigues maques, una estranya fallera que proclamava al vent: “Valencians! les mans a les carteres que arriben els catalinos!”, un: “Nosaltres no somos catalanes!!!” poc creïble i amb accent garrotxí, mirades furtives i intenses que et deixen una sensació de perplexitat, un acorralar-te per necessitat, un kebab que repetia, una conversa necessària en una hora indecent i en un estat impresentable, el que et vaig dir i el que no t’hauria d’haver dit, el poc que et vaig deixar parlar i les poques ganes que tenies de fer-ho, les meves conviccions i els teus dubtes, son massa son, la dolçor del somnis i la fredor del despertar, la teva insultant indiferència i el meu cabreig de decepció...i tot mentre a fora no deixaven de sonar els petards com a banda sonora d’aquesta guerra de trinxeres tant íntima....Vijkin les falles i Vijki València!

Foto: València, l’únic lloc del món on abans d’entrar al metro has de deixar EIXIR! :P

VOTA!

Escric aquestes ratlles des d’un incòmode regional que va cap Girona. D’allà agafaré un cotxe i cap a Olot...Tot per exercir el meu dret a vot i complir amb el ritual familiar de vot + dinar en família. Des que tinc 18 anys he anat a votar a totes i cadascuna de les eleccions i referèndums convocats. Aquest matí, quan m’he aixecat a Barcelona, pensava que em feia molta mandra fer uns 200 km per anar a votar. Em qüestionava perquè servia el meu vot, i en el sentit de mantenir-me, com he fet sempre, fidel a una opció política amb la que cada cop em sento menys identificat i a la que moltes vegades he votat mentre sentia nàusees...Sigui com sigui aquí estic, em continuo considerant un enamorat de la democràcia i un apassionat de la política...El problema és que aquest model de democràcia m’avorreix i em va cada cop més petit...Fa temps que dic que els 30 em faran replantejar moltes coses, fins i tot la meva participació política...Déu proveirà... Vinga, feliç dia d’eleccions i que tingueu un apassionant vespre de recompte electoral! :P

Un convergent a la cort socialista!

No sé si 40 mil però si molta, molta, gent. A petició de la més gran fan d’en ZP vaig anar al míting final dels socialistes catalans al palau Sant Jordi. Em va sobtar l’edat de la gent, el 90% dels assistents tenia més de 50 anys....Després diuen que el partit de les tietes i les iaies és Convergència! També em va corprendre (toma palabro) la fredor de la gent, allà la gent no “defensava l’alegria”....Serà que els catalans, encara que sociates, som sosus? Serà que als partits actuals ja no se’ls creuen ni els militants més dogmàtics?

El millor: En Felipe González...Un polític d’una altra època, un gentleman de la política...un altre estil...un altre nivell...una altra classe....

El pitjor: La Chacón , en Montilla, l’Hereu, en Jose Luís....que Déu ens agafi confessats...

BENVIGUTS A L'ADMINISTRACIÓ

Vine aquiiiiiií a la Garrotxaaaaa, si és que et vaaaaaa el rolluuu rural!

Cap de setmana rural a la Garrotxa (la vida té unes ironies...) Feia com 15 anys que no trepitjava el volcà de Santa Margarita, mai havia estat a dins de Besalú i ja no recordava ni per on s’entrava a la Fageda! Va ser una mica com redescobrir la meva comarca...(Tranquils, continuo sense tenir cap ganes de tornar-hi, però és maca, això ho té...). Genial la casa rural que vàrem llogar( http://www.canfruitos.com/), genial la companyia, fins i tot, en algun cas, molt, molt, massa! :(

P.D: Perquè després diguin...voldria deixar constància que m’encanten els eslògans de la campanya socialista (molt millors que els de CiU que diuen el mateix des del 93...). M’encanta el de “Defensar l’alegria”, el de “Vota amb totes les teves forces” i també m’encanta el de “Si tu no hi vas, ells tornen!”.

6 mesos i un dia

Em sap greu tot allò en el que hagi estat injust, mesquí o egoista. Sento no haver-ne sabut més. Ets genial, no deixi’s que ningú te’n faci dubtar. Fins aviat, fins ara.

CUERPO A TIERRA!

Títol de la foto: Nenazas cobardes!

P.D: Askuutxaaa Artisteeeee!!!

Waif & Straights + 1 (versió 2)

Ja era hora que recuperéssim sanes i bones tradicions. Sopar dels waif and straights + 1 (un +1 nou, el +1 vell estava escarxofat al sofà a Banyoles!). Aquestes són aquelles coses que hauríem de fer més sovint. Ens hem passat mitja vida veient “Friends” i similars i no se’ns ha enganxat res! A vegades som tant catalanets antisocials....

P.D: Ho sé...he de canviar el color dels tovallons, el rosa fúcsia ja no es porta! :P

Menjar per un TUB!!!

Un cop arrencada la temporada de sopars, sopar amb els i les compis de feina. Era un sopar dels de: jo posa la taula i tu el bistec! Hi havia menjar per donar i per vendre. Menció especial per l’ossitu de xocolata de la Gemma (molt cuqui!) i pel flam amb nata de la Marimé (Us he parlat mai de la meva addició al flam amb nata?). Després de sopar, copa, puru i singstar (per variar)...els meus veïns mereixen ser canonitzats, sobretot si tenim en compte que la Xènia va fer un total de 300 punts en una cançó (tremola iontxu...t’ha sortit una competidora!)

EL PART!

Als que vàreu poder venir, gràcies. Als que no vàreu venir, que sapigueu que us poso falta (Sí Nora, a tu també!).

El sopar en 4 paraules: 5 vegades al Mercadona en un dia, una vella taula en un nou lloc, un nou lloc amb vells bons amics, un impacte visual a la cuina, la sweet Yoko i les seves llaminadures japoneses (encara no m’he atrevit a provar el carpaccio de pop amb vinagre! :S), el retrobament amb el singstar i el constipat eximent d’en Joan :(


El sopar en una imatge:

Els creadors de "Red, Red 2007" i "Costa Marxar: El sopar" presenten:

"9 months: Un sopar de difícil part"

DISSABTE 19 de gener, 21:30 hores
(si plou ho farem a cobert i sinó també)

Imprescindible confirmar assistència per terra, mar, aire, mail o mòbil.
(Cal dir quants vindreu, més que res per no haver de jugar al joc de les cadires)

(P.D: s'accepten ampolles de bon vi i tiramissus glamurosos :P)