Un brindis

Un brindis pels que no ho volen tenir tot sota control...pels que no li donen 100 mil voltes a les coses...pels que són optimistes per naturalesa i contra tot pronòstic...pels que no miren més enllà del que ara són i tenen i no els preocupa en excés el seu futur...brindo per ells i els envejo...perquè jo no en sé i perquè això em fa abastament imperfecte...y mientras pienso mi vida yo consumo...i algun dia em penediré de tantes, tantes coses...Avui estic content, es nota, no? Apa, salut!

Tornem a començar…

I si tornem a fer el blog? Ni que sigui per escriure, ni que sigui per posar pensaments per escrit, ni que sigui per ser constant en alguna cosa, ni que sigui perquè alguna gent pugui saber alguna cosa de mi de tant en tant, ni que sigui per animar el desolat comptador de visites, ni que sigui per....Sigui pel que sigui, ho torno a provar, a veure quan dura aquesta vegada...

Avui barbacoa a la meravellosa terrassa de la seu social de l’empresa de l’Anna. Quan sigui gran vull tenir un pis amb una terrassa com aquella, per veure el cel, per prendre el sol, per respirar...(Crec que viure on visc magnifica la tranquilitat i la genialitat d’aquella terrassa) Celebràvem els 31 anyets de l’Anna...carn a la brasa, patates al caliu, calimotxo, una regadora i un massatge. Una bona manera de passar el diumenge: un bon lloc i una bona companyia.

SI...

Si vas de revetlla fora de Catalunya...allá donde fueres haz lo ke vieres! I si s'ha de fer una mica l´'indiu, doncs es fa!

(23 de juny de 2008)

Si vas al Casino de Perelada sobretot sigues glamurós!

(17 de maig de 2008)

Si poses Lambrusco al congelador...millor recorda’t de treure’l! El gelat de lambrusco amb vidres, no mola!
(17 de maig de 2008)

Si celebres els 30...fes-ho 5 vegades!

(Abril i Maig 2008)

Si prens corneto...que sigui de kiwi o de nata...els de xoriço retornen molt...

(27 d'abril de 2008)

Si vas a l’Agua...ves en compte que la noche no te confunda...

(18 d'abril de 2008)

Si fas unes oposicions... intenta sobreviure, intenta no contracturar-te, intenta no pensar-hi gaire, intenta tenir sort i, si pots i ja que hi ets, intenta aprovar!

I per últim, però no per això menys important, SI TENS UN BLOG, ACTUALITZA’L!!! :p

Quasi 420....minuts amb tu!

Una migdiada curta. Aquesta mandra que em fan les coses que em posen en tensió. El teu pis glamurós de Portal de l’Àngel. Els teus 4 parells de converse. Els meus pantalons xulíssims. La cafeteria del Corte Inglés i tot el que em recorda. La Nora (maca, com sempre) i el seu interès per dur-nos a Girona. El teu radio despertador nou, amb llumeta de color vermell i a joc amb l’alfombra. El teu antifaç per dormir, el teu vídeo VHS i la teva Nespresso groga. El poc que camines i el molt que m’agrada caminar. El barri en el que vius i que no coneixes. La meva ironia i les meves pors. Un concert de carrer poc concorregut. La teva miopia en augment i en tots els sentits. Aquesta mania de donar tantes voltes a les coses. Aquesta necessitat tant meva de voler-ho saber tot. La meva personal manera de mastegar xiclet. Una peli infumable amb bona companyia. Un Pol, un Jaume, un Mario, una coca-light, una cervesa, una aigua, un tiramissu i un pastís de formatge....Vols nachos? Segur que no vols nachos? Però segur, segur? Els teus nervis per l’estrena. Un vodka negre amb en Juan. El meu no saber ben bé què faig ni què vull...o potser és una altra cosa?

Viacrucis fora de Temporada

Atrapat entre el que hauria de fer i no faig i el que voldria fer i la meva consciència no em deixa. Amb aquella por de qui sap que està massa bé i que ho ha tingut molt fàcil. Amb aquelles ganes de ser valent i rebel sense haver-ho estat mai ni saber com fer-ho. Patint perquè no es trenqui massa el meu orgull i la meva autoestima si dissabte el desastre és gaire gran i massa evident. Amb mal d’esquena de les males postures i de la tensió que va per dins. Una mica fart de tot i amb una mica de ganes que, sense voler, em donin una empenteta de canvi. Massa covard per canviar, massa inquiet per romandre estable. Amb aquesta capacitat innata que tinc per ExKaPar quan el repte és massa gran... Falten 3 dies per les oposicions i faig de tot menys estudiar. Si estudio penso que perdo el temps, si no ho faig em sento culpable. Atrapat per una gestió deficient del tema estic tancat a casa i penso, penso massa. Què vull? Què faig? Com hem arribat aquí? Com em veig d’aquí a 10 anys? Què faré si passa tal? I si passa pasqual?...I mentre penso, dormo, miro la tele, internet i m’escapo amb la mínima excusa, no estudio....i mentre no estudio deixo perdre una gran oportunitat d’assegurar-me una part de la meva vida. Jo, que sempre necessito tenir-ho tot sota control i que sóc un fanàtic de les seguretats, em condemno de nou a la inseguretat laboral...Potser hauré d’admetre i m’hauré d’admetre que, a vegades (poquetes eh?!), sóc incoherent.
I en aquesta primavera d’estrès emocional, de desgana professional, de son, de vida, en aquesta primavera dels 30, em sento perdut, esperança’t i amb ganes de sentir molt més que durant els 20, ha de ser possible...Déu proveirà....Vaig a plegar la roba...

Les Falles en Flames o el Foc de les Falles

Una furgoneta per a sis, un paraxocs per corbata, una cançó petarda que es repetia més que l’all (piensaaaa biéeeeen, piensaaaa mal....), uns horaris fora d’òrbita, el seu bon gust pels jerseis verds, eixim i mos n’anem, una ciutat preciosa massa ben il·luminada, un riu sec i sense ganes de deixar d’estar-ho, una verge amb gepa (vijka la Xeperudeta!!!), vitamina b per a la ressaka, pizza & ron, un matalàs inflable, les “mascletà” que no van poder ser, una paella valenciana que no era ni paella ni valenciana, la llotja gòtica amb columnes que no ho semblaven, unes falles precioses que no mereixen ser cremades, un restaurant xinu (tot molt tipical), un botellón amb masses ampolles, una berbena/revetlla, unes amigues maques, una estranya fallera que proclamava al vent: “Valencians! les mans a les carteres que arriben els catalinos!”, un: “Nosaltres no somos catalanes!!!” poc creïble i amb accent garrotxí, mirades furtives i intenses que et deixen una sensació de perplexitat, un acorralar-te per necessitat, un kebab que repetia, una conversa necessària en una hora indecent i en un estat impresentable, el que et vaig dir i el que no t’hauria d’haver dit, el poc que et vaig deixar parlar i les poques ganes que tenies de fer-ho, les meves conviccions i els teus dubtes, son massa son, la dolçor del somnis i la fredor del despertar, la teva insultant indiferència i el meu cabreig de decepció...i tot mentre a fora no deixaven de sonar els petards com a banda sonora d’aquesta guerra de trinxeres tant íntima....Vijkin les falles i Vijki València!

Foto: València, l’únic lloc del món on abans d’entrar al metro has de deixar EIXIR! :P

VOTA!

Escric aquestes ratlles des d’un incòmode regional que va cap Girona. D’allà agafaré un cotxe i cap a Olot...Tot per exercir el meu dret a vot i complir amb el ritual familiar de vot + dinar en família. Des que tinc 18 anys he anat a votar a totes i cadascuna de les eleccions i referèndums convocats. Aquest matí, quan m’he aixecat a Barcelona, pensava que em feia molta mandra fer uns 200 km per anar a votar. Em qüestionava perquè servia el meu vot, i en el sentit de mantenir-me, com he fet sempre, fidel a una opció política amb la que cada cop em sento menys identificat i a la que moltes vegades he votat mentre sentia nàusees...Sigui com sigui aquí estic, em continuo considerant un enamorat de la democràcia i un apassionat de la política...El problema és que aquest model de democràcia m’avorreix i em va cada cop més petit...Fa temps que dic que els 30 em faran replantejar moltes coses, fins i tot la meva participació política...Déu proveirà... Vinga, feliç dia d’eleccions i que tingueu un apassionant vespre de recompte electoral! :P