Un cop arrencada la temporada de sopars, sopar amb els i les compis de feina. Era un sopar dels de: jo posa la taula i tu el bistec! Hi havia menjar per donar i per vendre. Menció especial per l’ossitu de xocolata de la Gemma (molt cuqui!) i pel flam amb nata de la Marimé (Us he parlat mai de la meva addició al flam amb nata?). Després de sopar, copa, puru i singstar (per variar)...els meus veïns mereixen ser canonitzats, sobretot si tenim en compte que la Xènia va fer un total de 300 punts en una cançó (tremola iontxu...t’ha sortit una competidora!)
0 comentaris:
Publicar un comentario en la entrada