Les Falles en Flames o el Foc de les Falles

Una furgoneta per a sis, un paraxocs per corbata, una cançó petarda que es repetia més que l’all (piensaaaa biéeeeen, piensaaaa mal....), uns horaris fora d’òrbita, el seu bon gust pels jerseis verds, eixim i mos n’anem, una ciutat preciosa massa ben il·luminada, un riu sec i sense ganes de deixar d’estar-ho, una verge amb gepa (vijka la Xeperudeta!!!), vitamina b per a la ressaka, pizza & ron, un matalàs inflable, les “mascletà” que no van poder ser, una paella valenciana que no era ni paella ni valenciana, la llotja gòtica amb columnes que no ho semblaven, unes falles precioses que no mereixen ser cremades, un restaurant xinu (tot molt tipical), un botellón amb masses ampolles, una berbena/revetlla, unes amigues maques, una estranya fallera que proclamava al vent: “Valencians! les mans a les carteres que arriben els catalinos!”, un: “Nosaltres no somos catalanes!!!” poc creïble i amb accent garrotxí, mirades furtives i intenses que et deixen una sensació de perplexitat, un acorralar-te per necessitat, un kebab que repetia, una conversa necessària en una hora indecent i en un estat impresentable, el que et vaig dir i el que no t’hauria d’haver dit, el poc que et vaig deixar parlar i les poques ganes que tenies de fer-ho, les meves conviccions i els teus dubtes, son massa son, la dolçor del somnis i la fredor del despertar, la teva insultant indiferència i el meu cabreig de decepció...i tot mentre a fora no deixaven de sonar els petards com a banda sonora d’aquesta guerra de trinxeres tant íntima....Vijkin les falles i Vijki València!

Foto: València, l’únic lloc del món on abans d’entrar al metro has de deixar EIXIR! :P