Dos beicons, un frankfurt , tres botifarres i un llom amb ceba, formatge i el pa torrat!

Divendres 26 i dissabte 27 marató de barraca a les fires de Girona. Al final, com cada any, em vaig deixar enganyar i vaig acabar fent 11 hores de barraca divendres i 13 hores de barraca dissabte. Això quan tens 20 anys s’aguanta sense problemes però a la meva edat estupenda el diumenge estava literalment mort, el dilluns era un zombie i el dimarts un moribund...La majoria dels meus amics han passat pel tema barraques, han crescut i han deixat el vici. Jo, que sóc un pèl massoca, em resisteixo a deixar-ho...Crec que des del 1999, segle passat, que cada any he tingut alguna barraca o altra...per una associació o altra, a Olot, a Girona, rentant gots, servint cubates, fent entrepans... El meu amb les barraques és com amb la política, em cremo i dic que ho deixo, que mai més, però sempre hi acabo tornant....

P.D: Des d’aquestes línies vull fer un reconeixement a tots aquells dammnificats per la meva afició al BARRAQUISME (que no al barranquisme)...Aquest reconeixement va dirigit a tots aquells que d’una manera o altra han patit les conseqüències del meu vici...a tots ells, GRÀCIES PER LA PACIÈNCIA! O:) (això no vol dir que me’n penedeixi de ser un barraqueru anònim eh?!!)

BSO del dia: “Sopa de Cabra – L’Empordà” que és així un clàssic de la nit barraquil Gironina...

Que ve el llop, que ve el llop....!!!

I al final el llop va venir. Avui han publicat la convocatòria d’oposicions. No si alegrar-me’n, plorar, ambdues coses...El que si que ja he començat a fer és a posar-me histèric...ante todo que cunda el pánico! Serà aquest l’inici de la meva carrera com funcionari de carrera? És aquest l’inici de la fi d’una etapa? Acabaré a les rambles amb una pandareta i una cabra? Seré venedor ambulant del pan pan sil? Serà negre el 2008? Serà dorat? Podré ser mai un funcionari normal?...sigui el que sigui, una cosa és clara: s’acosten les meves merescudes vacances. Aquest any vaig a un destí exòtic amb acompanyants d’excepció: alguna biblioteca pública amb els meus manuals d’opositor... On vaig a estudiar? a Olot? a Girona? a BCN?

BSO del dia: "Rosana - si pongo corazón" Si pongo ganas, si pongo corazón, si la ilusión me alcanza...si le echo ganas puede el viento y puedo yo, llenar de aire las alas...si pongo carazóoooooon!

P.D: He de fer fotocòpies compulsades de tantes coses....necessito tants papers!!!!

P.D3: No Nora, no tens raó, nogensmenys continues essent igual de maca :P

Te’n poso una tassa?

Suposo que acabem essent el que hem mamat. A casa meva el meu pare sempre ens ha donat infusions. Ell té molta fe en el poder de les herbes per curar qualsevol cosa. Suposo que per això el nen en continua bevent i hi té fe (tot i que el nen és escèptic en moltes coses...). No sé si serveixen de molt o no, però la veritat és que en bec moltes i cada vegada m’hi aficiono més. Tes antioxidants, til·les relaxants, farigoles desinfectants, marialluïsa per l’estómac, menta per a... Barreges de totes, d’unes quantes, més fortes, més febles, a vegades amb mel, a vegades amb anís...no tinc ni idea del que faig, ara em vull llegir la bíblia de les infusions... però suposo que el que més m’agrada és que tot plegat té un rerafons tremendament familiar...

P.D: El finde bé. Darrerament els dies són estranys, jo em sento estrany...com estàs tu?

BSO del dia: “Duncan Dhu - En algún lugar” en algún lugar de un gran país, olvidaron construir, un lugar donde no queme el sol y al nacer no haya ke morir!

Remember when...

Cada cop que torno a la facultat de dret de la UdG em sento una mica com a casa, em poso una mica nostàlgic i em puja un no sé què a la gola...fa 5 anys que vaig acabar i tot ha canviat bastant però encara me la sento molt meva...fins quan durarà?

RECORTA, PEGA Y COLOREA

Porto tants dies sentint a parlar de les oposicions que sembla que ja estic en mode oposicions, ni que sigui per cansament... Ja he començat a buscar els temes d'on estudiar, a recopilar lleis infumables i a intentar fer-me un planning....la pregunta és: m'hi acabaré de posar mai? És el que tenen les coses que no fan il·lusió...

AQUA

Avui m’he quedat inexplicablement sense aigua i he hagut de baixar a la sala dels comptadors i claus de pas (vease la foto)...En Toni em recomanava que toqués les aixetes de pas però la veritat és que la sala dels comptadors semblava la sala de màquines del Titànic un cop ja havia topat amb l’iceberg...Al final he fet venir en Juan (més makuuuuuuuuuuuu) i entre ell, jo i la Paz hem superat la crisi de l’aigua...En dies com aquest és quan t’adones de la importància que té l’aigua i la bona companyia en moments de crisi.... :P

BSO del dia: “Barbie Girl – Aqua” ... perquè sense ajuda sóc una mica barbie a vegades.... O : )