Suposo que acabem essent el que hem mamat. A casa meva el meu pare sempre ens ha donat infusions. Ell té molta fe en el poder de les herbes per curar qualsevol cosa. Suposo que per això el nen en continua bevent i hi té fe (tot i que el nen és escèptic en moltes coses...). No sé si serveixen de molt o no, però la veritat és que en bec moltes i cada vegada m’hi aficiono més. Tes antioxidants, til·les relaxants, farigoles desinfectants, marialluïsa per l’estómac, menta per a... Barreges de totes, d’unes quantes, més fortes, més febles, a vegades amb mel, a vegades amb anís...no tinc ni idea del que faig, ara em vull llegir la bíblia de les infusions... però suposo que el que més m’agrada és que tot plegat té un rerafons tremendament familiar...
P.D: El finde bé. Darrerament els dies són estranys, jo em sento estrany...com estàs tu?
P.D: El finde bé. Darrerament els dies són estranys, jo em sento estrany...com estàs tu?
BSO del dia: “Duncan Dhu - En algún lugar” en algún lugar de un gran país, olvidaron construir, un lugar donde no queme el sol y al nacer no haya ke morir!

3 comentaris:
M'acabo de prendre una til·la...jajjaja!!!!
Les mes bones son les que reposen d'un dia per l'altre jejeje ;), com el bon vi!!!!
Busca una que purifiqui ;)!
carpe diem
no tinguis por, digue-ho, digue-ho...
la menta fa anar calenta!
Publicar un comentario en la entrada