Notes Divergents

Tornem a començar…

2009-09-27T09:56:00.000-07:00

I si tornem a fer el blog? Ni que sigui per escriure, ni que sigui per posar pensaments per escrit, ni que sigui per ser constant en alguna cosa, ni que sigui perquè alguna gent pugui saber alguna cosa de mi de tant en tant, ni que sigui per animar el desolat comptador de visites, ni que sigui per....Sigui pel que sigui, ho torno a provar, a veure quan dura aquesta vegada...

Avui barbacoa a la meravellosa terrassa de la seu social de l’empresa de l’Anna. Quan sigui gran vull tenir un pis amb una terrassa com aquella, per veure el cel, per prendre el sol, per respirar...(Crec que viure on visc magnifica la tranquilitat i la genialitat d’aquella terrassa) Celebràvem els 31 anyets de l’Anna...carn a la brasa, patates al caliu, calimotxo, una regadora i un massatge. Una bona manera de passar el diumenge: un bon lloc i una bona companyia.

SI...

2008-06-30T12:10:00.000-07:00

Si vas de revetlla fora de Catalunya...allá donde fueres haz lo ke vieres! I si s'ha de fer una mica l´'indiu, doncs es fa!

(23 de juny de 2008)

Si vas al Casino de Perelada sobretot sigues glamurós!

(17 de maig de 2008)

Si poses Lambrusco al congelador...millor recorda’t de treure’l! El gelat de lambrusco amb vidres, no mola!
(17 de maig de 2008)

Si celebres els 30...fes-ho 5 vegades!

(Abril i Maig 2008)

Si prens corneto...que sigui de kiwi o de nata...els de xoriço retornen molt...

(27 d'abril de 2008)

Si vas a l’Agua...ves en compte que la noche no te confunda...

(18 d'abril de 2008)

Si fas unes oposicions... intenta sobreviure, intenta no contracturar-te, intenta no pensar-hi gaire, intenta tenir sort i, si pots i ja que hi ets, intenta aprovar!

I per últim, però no per això menys important, SI TENS UN BLOG, ACTUALITZA’L!!! :p

Quasi 420....minuts amb tu!

2008-04-04T16:09:00.000-07:00

Una migdiada curta. Aquesta mandra que em fan les coses que em posen en tensió. El teu pis glamurós de Portal de l’Àngel. Els teus 4 parells de converse. Els meus pantalons xulíssims. La cafeteria del Corte Inglés i tot el que em recorda. La Nora (maca, com sempre) i el seu interès per dur-nos a Girona. El teu radio despertador nou, amb llumeta de color vermell i a joc amb l’alfombra. El teu antifaç per dormir, el teu vídeo VHS i la teva Nespresso groga. El poc que camines i el molt que m’agrada caminar. El barri en el que vius i que no coneixes. La meva ironia i les meves pors. Un concert de carrer poc concorregut. La teva miopia en augment i en tots els sentits. Aquesta mania de donar tantes voltes a les coses. Aquesta necessitat tant meva de voler-ho saber tot. La meva personal manera de mastegar xiclet. Una peli infumable amb bona companyia. Un Pol, un Jaume, un Mario, una coca-light, una cervesa, una aigua, un tiramissu i un pastís de formatge....Vols nachos? Segur que no vols nachos? Però segur, segur? Els teus nervis per l’estrena. Un vodka negre amb en Juan. El meu no saber ben bé què faig ni què vull...o potser és una altra cosa?

Viacrucis fora de Temporada

2008-03-26T09:45:00.001-07:00

Atrapat entre el que hauria de fer i no faig i el que voldria fer i la meva consciència no em deixa. Amb aquella por de qui sap que està massa bé i que ho ha tingut molt fàcil. Amb aquelles ganes de ser valent i rebel sense haver-ho estat mai ni saber com fer-ho. Patint perquè no es trenqui massa el meu orgull i la meva autoestima si dissabte el desastre és gaire gran i massa evident. Amb mal d’esquena de les males postures i de la tensió que va per dins. Una mica fart de tot i amb una mica de ganes que, sense voler, em donin una empenteta de canvi. Massa covard per canviar, massa inquiet per romandre estable. Amb aquesta capacitat innata que tinc per ExKaPar quan el repte és massa gran... Falten 3 dies per les oposicions i faig de tot menys estudiar. Si estudio penso que perdo el temps, si no ho faig em sento culpable. Atrapat per una gestió deficient del tema estic tancat a casa i penso, penso massa. Què vull? Què faig? Com hem arribat aquí? Com em veig d’aquí a 10 anys? Què faré si passa tal? I si passa pasqual?...I mentre penso, dormo, miro la tele, internet i m’escapo amb la mínima excusa, no estudio....i mentre no estudio deixo perdre una gran oportunitat d’assegurar-me una part de la meva vida. Jo, que sempre necessito tenir-ho tot sota control i que sóc un fanàtic de les seguretats, em condemno de nou a la inseguretat laboral...Potser hauré d’admetre i m’hauré d’admetre que, a vegades (poquetes eh?!), sóc incoherent.
I en aquesta primavera d’estrès emocional, de desgana professional, de son, de vida, en aquesta primavera dels 30, em sento perdut, esperança’t i amb ganes de sentir molt més que durant els 20, ha de ser possible...Déu proveirà....Vaig a plegar la roba...

Les Falles en Flames o el Foc de les Falles

2008-03-16T07:04:00.000-07:00

Una furgoneta per a sis, un paraxocs per corbata, una cançó petarda que es repetia més que l’all (piensaaaa biéeeeen, piensaaaa mal....), uns horaris fora d’òrbita, el seu bon gust pels jerseis verds, eixim i mos n’anem, una ciutat preciosa massa ben il·luminada, un riu sec i sense ganes de deixar d’estar-ho, una verge amb gepa (vijka la Xeperudeta!!!), vitamina b per a la ressaka, pizza & ron, un matalàs inflable, les “mascletà” que no van poder ser, una paella valenciana que no era ni paella ni valenciana, la llotja gòtica amb columnes que no ho semblaven, unes falles precioses que no mereixen ser cremades, un restaurant xinu (tot molt tipical), un botellón amb masses ampolles, una berbena/revetlla, unes amigues maques, una estranya fallera que proclamava al vent: “Valencians! les mans a les carteres que arriben els catalinos!”, un: “Nosaltres no somos catalanes!!!” poc creïble i amb accent garrotxí, mirades furtives i intenses que et deixen una sensació de perplexitat, un acorralar-te per necessitat, un kebab que repetia, una conversa necessària en una hora indecent i en un estat impresentable, el que et vaig dir i el que no t’hauria d’haver dit, el poc que et vaig deixar parlar i les poques ganes que tenies de fer-ho, les meves conviccions i els teus dubtes, son massa son, la dolçor del somnis i la fredor del despertar, la teva insultant indiferència i el meu cabreig de decepció...i tot mentre a fora no deixaven de sonar els petards com a banda sonora d’aquesta guerra de trinxeres tant íntima....Vijkin les falles i Vijki València!

Foto: València, l’únic lloc del món on abans d’entrar al metro has de deixar EIXIR! :P

VOTA!

2008-03-11T13:47:00.000-07:00

Escric aquestes ratlles des d’un incòmode regional que va cap Girona. D’allà agafaré un cotxe i cap a Olot...Tot per exercir el meu dret a vot i complir amb el ritual familiar de vot + dinar en família. Des que tinc 18 anys he anat a votar a totes i cadascuna de les eleccions i referèndums convocats. Aquest matí, quan m’he aixecat a Barcelona, pensava que em feia molta mandra fer uns 200 km per anar a votar. Em qüestionava perquè servia el meu vot, i en el sentit de mantenir-me, com he fet sempre, fidel a una opció política amb la que cada cop em sento menys identificat i a la que moltes vegades he votat mentre sentia nàusees...Sigui com sigui aquí estic, em continuo considerant un enamorat de la democràcia i un apassionat de la política...El problema és que aquest model de democràcia m’avorreix i em va cada cop més petit...Fa temps que dic que els 30 em faran replantejar moltes coses, fins i tot la meva participació política...Déu proveirà... Vinga, feliç dia d’eleccions i que tingueu un apassionant vespre de recompte electoral! :P

Un convergent a la cort socialista!

2008-03-06T13:39:00.000-08:00

No sé si 40 mil però si molta, molta, gent. A petició de la més gran fan d’en ZP vaig anar al míting final dels socialistes catalans al palau Sant Jordi. Em va sobtar l’edat de la gent, el 90% dels assistents tenia més de 50 anys....Després diuen que el partit de les tietes i les iaies és Convergència! També em va corprendre (toma palabro) la fredor de la gent, allà la gent no “defensava l’alegria”....Serà que els catalans, encara que sociates, som sosus? Serà que als partits actuals ja no se’ls creuen ni els militants més dogmàtics?

El millor: En Felipe González...Un polític d’una altra època, un gentleman de la política...un altre estil...un altre nivell...una altra classe....

El pitjor: La Chacón , en Montilla, l’Hereu, en Jose Luís....que Déu ens agafi confessats...

BENVIGUTS A L'ADMINISTRACIÓ

2008-03-05T13:37:00.000-08:00

Vine aquiiiiiií a la Garrotxaaaaa, si és que et vaaaaaa el rolluuu rural!

2008-03-01T13:32:00.000-08:00

Cap de setmana rural a la Garrotxa (la vida té unes ironies...) Feia com 15 anys que no trepitjava el volcà de Santa Margarita, mai havia estat a dins de Besalú i ja no recordava ni per on s’entrava a la Fageda! Va ser una mica com redescobrir la meva comarca...(Tranquils, continuo sense tenir cap ganes de tornar-hi, però és maca, això ho té...). Genial la casa rural que vàrem llogar( http://www.canfruitos.com/), genial la companyia, fins i tot, en algun cas, molt, molt, massa! :(

P.D: Perquè després diguin...voldria deixar constància que m’encanten els eslògans de la campanya socialista (molt millors que els de CiU que diuen el mateix des del 93...). M’encanta el de “Defensar l’alegria”, el de “Vota amb totes les teves forces” i també m’encanta el de “Si tu no hi vas, ells tornen!”.

6 mesos i un dia

2008-02-09T12:40:00.000-08:00

Em sap greu tot allò en el que hagi estat injust, mesquí o egoista. Sento no haver-ne sabut més. Ets genial, no deixi’s que ningú te’n faci dubtar. Fins aviat, fins ara.

CUERPO A TIERRA!

2008-01-31T06:16:00.000-08:00

Títol de la foto: Nenazas cobardes!

P.D: Askuutxaaa Artisteeeee!!!

Waif & Straights + 1 (versió 2)

2008-01-29T05:41:00.000-08:00

Ja era hora que recuperéssim sanes i bones tradicions. Sopar dels waif and straights + 1 (un +1 nou, el +1 vell estava escarxofat al sofà a Banyoles!). Aquestes són aquelles coses que hauríem de fer més sovint. Ens hem passat mitja vida veient “Friends” i similars i no se’ns ha enganxat res! A vegades som tant catalanets antisocials....

P.D: Ho sé...he de canviar el color dels tovallons, el rosa fúcsia ja no es porta! :P

Menjar per un TUB!!!

2008-01-25T05:23:00.000-08:00

Un cop arrencada la temporada de sopars, sopar amb els i les compis de feina. Era un sopar dels de: jo posa la taula i tu el bistec! Hi havia menjar per donar i per vendre. Menció especial per l’ossitu de xocolata de la Gemma (molt cuqui!) i pel flam amb nata de la Marimé (Us he parlat mai de la meva addició al flam amb nata?). Després de sopar, copa, puru i singstar (per variar)...els meus veïns mereixen ser canonitzats, sobretot si tenim en compte que la Xènia va fer un total de 300 punts en una cançó (tremola iontxu...t’ha sortit una competidora!)

EL PART!

2008-01-19T05:10:00.000-08:00

Als que vàreu poder venir, gràcies. Als que no vàreu venir, que sapigueu que us poso falta (Sí Nora, a tu també!).

El sopar en 4 paraules: 5 vegades al Mercadona en un dia, una vella taula en un nou lloc, un nou lloc amb vells bons amics, un impacte visual a la cuina, la sweet Yoko i les seves llaminadures japoneses (encara no m’he atrevit a provar el carpaccio de pop amb vinagre! :S), el retrobament amb el singstar i el constipat eximent d’en Joan :(

El sopar en una imatge:

2008-01-15T11:55:00.000-08:00

Els creadors de "Red, Red 2007" i "Costa Marxar: El sopar" presenten:

"9 months: Un sopar de difícil part"

DISSABTE 19 de gener, 21:30 hores
(si plou ho farem a cobert i sinó també)

Imprescindible confirmar assistència per terra, mar, aire, mail o mòbil.
(Cal dir quants vindreu, més que res per no haver de jugar al joc de les cadires)

(P.D: s'accepten ampolles de bon vi i tiramissus glamurosos :P)

“Si te atacan FOGO!”

2007-12-13T00:48:00.000-08:00

A veure, repassem:

- Tenim el Peni-level, antibiòtic que ja només distribueixen al Congo i que el meu estimat doctor de color d’urgències amb va receptar. A l’home no se l’entenia gaire i sort que hi havia l’Arantxa perquè entre el meu espanyol macarrònic, el seu espanyol amb accent de Zimbawe i el meu català de la Garrotxa la cosa es va convertir en un típic: “No me chilles que no te veo!”. Total que amb la recepte del “bon” doctor l’Arantxa i jo vàrem acabar fent un tour per es farmàcies de guàrdia de Barcelona, 5 en total, fins a poder trobar el ditxós medicament, que a més a més té un gust horrorós! Hora de localització del Penilevel: 1:30 am. (Que maca que és l’Arantxa.... :***)

- Tenim el Ibuprufenu, el meu xute de cada 5-8 hores. Fàcil de prendre, amb efectes als 50 minuts i que duren unes 6-7 hores...Un encant vaja! Sens dubte, la meva droga preferida!

-Tenim el Gelo-catil, un clàssic de les grips, refredats, mal de caps i derivats. Aquest el combino al l’Ibuprofenu de manera alterna quan em sento optimista i penso que sortiré d’aquest túnel fosc i llarg que és la meva grip! (sí, m’encanta el drama!)

-Tenim el Code-isan, aquest encara no m’he atrevit a provar-lo perquè em vaig llegir el prospecte, crasso error, i em vaig espantar. Me’l va recomanar una amiga infermera de la meva mare i teòricament servia per parar la tos. De fet, quan vaig anar a la farmàcia i vaig demanar a la senyora farmacèutica unes pastilles que portessin codeïna ja vaig veure que em mirava malament. Posteriorment vaig veure que la codeïna, com tot el que acaba amb ïna és additiva i que el medicament et fotia un xute com per caure de culs. Penso que la farmacèutica es devia pensar que era un ionqui i per això me’l va vendre tot i que teòricament necessita recepta mèdica per ser distribuït. No, si jo l’entenc...Vaig entrar a la farmàcia a les 20:45 hores, ella i jo sols, jo amb barba de 5 dies i amb una cara que feia por i a sobre portava la caputxa del jersei posada perquè a fora tenia esgarrifances! Total que crec que va pensar, si no li dono la codeïna a aquest pavo em treu una navalla i la liem....

- Tenim el Suer-o-ral, de taronja, es dissol amb un litre d’aigua, és una mica empalagós però no té mal gust. Serveix per aportar-te totes les vitamines i minerals que necessites en moments en què pel que sigui no menges o no pots menjar. Crec que per culpa de la cosa aquesta m’estic engreixant perquè no menjo gaire i tot i així quan pujo a la bàscula flipo...(com es comencen a notar els 30!)

- Tenim l’Inis-ton, el de...”Avi! ha vist l’Ininston?!” Francament, n’esperava molt més i el gust és bastant horrorós. Total que no val la pena. El bodrio aquest és expectorant i descongestiu...si el combines amb la codeïna ha de ser una fiesta!

-Tenim el Redo-xon, un clàssic de les tardors hiverns de casa meva. Vitamina C a la vena a veure si pots evitar caure en refredats i grips. Com es pot comprovar no és molt efectiu però el gust és bo i mira que després no diguin que tu no ho vas intentar.

- Tenim el Sueru Fisiològic, aquest és diver!!! Te’l poses pel nas i serveix per desembussar i netejar les fosses nasals. Quan notes que l’aigueta una mica salada t’arriba el coll...bona senyal.

- Tenim la crema reparadora de llavis i nas, bàsica en qualsevol refredat i grip que se precie! En aquest moment semblo en Rudolf, el renu del pare Noel del nas vermell...Sí, sí aquell sobre el que es tenen dubtes sobre la seva sexualitat!

I per últim....tenim un xarop d’importació, és americà, que em va deixar en Robert (àsies, àsies, àsies) i que té un nom molt contundent....NYI-QUIL (que sona a Kill-Bill)...de moment encara no l’he provat perquè en tinc prou amb les drogues nacionals però promet que té gust de cirera!!!!

O sigui que ja ho saps...si caus en una grip i no veus sortida per enlloc...si tens mokitus...febre...escalofrius...pèrdua del gust i de l’apetitu...si tens suors...si no pots dormir...si tosses...AGAFA-T’HO AMB CALMA I DROGA’T...no soluciones res però i lu entretingut que és?!!!

BSO del dia: Selección Española - A Por Ellos...! Oe! Oe!... putus virus...i a sobre estic de vacances!!!!

RIIIING! RIIIIING!

2007-12-09T04:02:00.000-08:00

Aquest és el meu telèfon fix nou. Després de la darrera factura de Vodafone he decidit que ja era hora d’utilitzar la línia fixa que tinc al pis. Qui no tingui el número i el vulgui que m’enviï un SMS. Us avanço en primícia que el número comença amb 93! :P

BEOWULF 3D

2007-12-06T14:48:00.000-08:00

Ahir la primera pel·lícula, que no documental, en 3D. Crec que el cinema anirà cap aquí. Les animacions genials, l’argument bé i el 3D espectacular...Llàstima que vàrem haver de creuar Barcelona en metro per anar a l’única sala on es feia la pel·lícula en tres dimensions...Van ser 14 parades de metro, però va valer la pena...

BSO del dia: “Ella (Tu piel Morena) –Viceversa” La song és de l’any 1993: La Cova, els cervellets, la colla del cor de maria, el líquid, els estius a les tries, les festes de poble, les festes del Tura, aix....

Moviment Pendular

2007-12-02T02:53:00.000-08:00

Tinc una tendència natural, jo diria que quasi genètica, per acabar al museu de la ciència els dies de crisi...buscaré les respostes a la ciència?

BSO del dia: “U2 - With or without you” perquè sóc així d'orgullós, tossut, inconscient i capullu...perquè d'altra manera ja no seria jo.

Vídeo que no t’has de perdre: Diguin el que diguin aquest home hi toca, hi toca molt... http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/jordi-pujol-1585.html

Magdalena, s’ha acabat el bròquil!

2007-12-01T11:11:00.000-08:00

Jo mai he estat gaire de manifestacions però a la d’ahir crec que s’hi havia d’anar. Avui quan llegia els diaris m’emocionava. Independentment de si érem 200 o 700 mil, independentment de si servirà o no servirà de res, independentment que la manifestació era un amalgama de catalans emprenyats molt dispars, amb pensaments i reivindicacions molts diferents, crec que ahir TOCAVA ser-hi. Sí, hi havia reivindicacions molts diferents però un denominador comú: JA N’HI HA PROU!

Les millors consignes: Les Magdalenes, només per esmorzar!, ¿Por qué no te callas? Perquè no em dóna la gana! i el genial MAGDALENA, S’HA ACABAT EL BRÒQUIL!

BSO del dia: “La revolución sexual – La casa azul” estic moolt enganxat a aquesta song.

Popurrí, Popurrí!

2007-11-26T23:52:00.000-08:00

Fent gala de la meva inconstància natural porto 23 dies sense actualitzar! Com que el mes de novembre ha estat un mes intens en aquest post farem un recull dels millors moments, de més actual a més antic, i així ens posem al dia.

25/11/07 Passeig matinal pel centre, paella en restaurant de la Barceloneta amb vistes, te a les 5 (tal i com toca) a teteria progre-fashion-guai-que-te-cagas al barri vell i reconciliació a les 7: Un bon diumenge.

10/11/07 Musical "Grease" al Victoria: canten molt bé, ballen genial, jo hi vaig anar molt ben acompanyat però em continuo quedant amb CABARET!!!

9/11/07 Sopar de celebració d'aniversaris de gent de la feina amb karaoke inclòs. Sopar 30 euros, copes 20 euros, veure la teva jefa ballar i cantar l'asereje...no tiene precio!

P.D: encara estic afònic i refredat...s'acosten els 30, es nota....

Els primers cops

2007-11-04T12:45:00.000-08:00

Avui dia de primers cops. Avui m’han tallat els cabell a casa amb la meva makinilla nova. Crec que s’està acabant la meva assistència habitual a les perruqueries. Havia de passar, des dels 14 que sabíem que passaria i ja ha arribat...La desertització arriba més ràpid al meu cap que al planeta, no entenc com en Gore no ha escrit sobre el fenomen...Sigui com sigui, sempre em quedaran els consols d’haver arribat als trenta amb cabells i dels diners que m’estalviaré a partir d’ara...

P.D: He d’aprendre a tallar-me’l jo sol però de moment em fa una miketa de por. Ja sabem que no sóc especialment destre fent treballs manuals.

P.D2: Gràcies Mario i records a en traski. :P

P.D3: No Ivana, a tu no et deixaré jugar amb la màkinilla que ja saps que a les teves mans la carrega el diable! O: )

Somnis Peluts...

2007-11-01T13:55:00.000-07:00

Sí, encara que a alguns incrèduls els costi de creure, m’agraden els animals. Sobretot els gossos, els gats i els conillets de nom Kalimotxu (pels amics: Kalimotxu fill de puta!). De fet quan sigui gran, que encara no ho sóc, crec que vull tenir un gat negre amb les potes blanques de nom “TALLAT”, però aquesta és una altra història....El que vull reivindicar amb aquest post és que SÍ m’agraden els animals, sobretot una estona, però que m’agradin els animals no vol dir que m’hagi de d’agradar que em babegin, que dormin amb mi o fer-los petons (beeeekus!)....Sí, ho sé, sóc un tikismikis però el mundo y mi madre (ja sabeu el fina i higiènica que és ella) me han echo así!

A la foto podeu observar a la Sombra, un angelet pelut i de color negre que va decidir que volia dormir amb mi el divendres a la nit...La gosseta és moníssima i molt entranyable, rotllo Pippin (us enrecordeu de la Pippin , no?)...però un té les seves conviccions i vaig preferir dormir dos en un llit peque i arrapat a una paret que abraçat a la sombra...la meva esquena encara se’n ressent però ante todo los principios.... :P

P.D: Sembla mentida el merder i el molt que pot cridar una cosa tant peque com la Sombra si no la deixes entrar a la habitació...

BSO del dia: “Mika - Relax, Take It Easy” ... Respiraaa.... Inspiraaaa...... :P

Dos beicons, un frankfurt , tres botifarres i un llom amb ceba, formatge i el pa torrat!

2007-10-26T13:50:00.000-07:00

Divendres 26 i dissabte 27 marató de barraca a les fires de Girona. Al final, com cada any, em vaig deixar enganyar i vaig acabar fent 11 hores de barraca divendres i 13 hores de barraca dissabte. Això quan tens 20 anys s’aguanta sense problemes però a la meva edat estupenda el diumenge estava literalment mort, el dilluns era un zombie i el dimarts un moribund...La majoria dels meus amics han passat pel tema barraques, han crescut i han deixat el vici. Jo, que sóc un pèl massoca, em resisteixo a deixar-ho...Crec que des del 1999, segle passat, que cada any he tingut alguna barraca o altra...per una associació o altra, a Olot, a Girona, rentant gots, servint cubates, fent entrepans... El meu amb les barraques és com amb la política, em cremo i dic que ho deixo, que mai més, però sempre hi acabo tornant....

P.D: Des d’aquestes línies vull fer un reconeixement a tots aquells dammnificats per la meva afició al BARRAQUISME (que no al barranquisme)...Aquest reconeixement va dirigit a tots aquells que d’una manera o altra han patit les conseqüències del meu vici...a tots ells, GRÀCIES PER LA PACIÈNCIA! O:) (això no vol dir que me’n penedeixi de ser un barraqueru anònim eh?!!)

BSO del dia: “Sopa de Cabra – L’Empordà” que és així un clàssic de la nit barraquil Gironina...

Que ve el llop, que ve el llop....!!!

2007-10-22T11:07:00.000-07:00

I al final el llop va venir. Avui han publicat la convocatòria d’oposicions. No si alegrar-me’n, plorar, ambdues coses...El que si que ja he començat a fer és a posar-me histèric...ante todo que cunda el pánico! Serà aquest l’inici de la meva carrera com funcionari de carrera? És aquest l’inici de la fi d’una etapa? Acabaré a les rambles amb una pandareta i una cabra? Seré venedor ambulant del pan pan sil? Serà negre el 2008? Serà dorat? Podré ser mai un funcionari normal?...sigui el que sigui, una cosa és clara: s’acosten les meves merescudes vacances. Aquest any vaig a un destí exòtic amb acompanyants d’excepció: alguna biblioteca pública amb els meus manuals d’opositor... On vaig a estudiar? a Olot? a Girona? a BCN?

BSO del dia: "Rosana - si pongo corazón" Si pongo ganas, si pongo corazón, si la ilusión me alcanza...si le echo ganas puede el viento y puedo yo, llenar de aire las alas...si pongo carazóoooooon!

P.D: He de fer fotocòpies compulsades de tantes coses....necessito tants papers!!!!

P.D3: No Nora, no tens raó, nogensmenys continues essent igual de maca :P

Te’n poso una tassa?

2007-10-21T14:57:00.000-07:00

Suposo que acabem essent el que hem mamat. A casa meva el meu pare sempre ens ha donat infusions. Ell té molta fe en el poder de les herbes per curar qualsevol cosa. Suposo que per això el nen en continua bevent i hi té fe (tot i que el nen és escèptic en moltes coses...). No sé si serveixen de molt o no, però la veritat és que en bec moltes i cada vegada m’hi aficiono més. Tes antioxidants, til·les relaxants, farigoles desinfectants, marialluïsa per l’estómac, menta per a... Barreges de totes, d’unes quantes, més fortes, més febles, a vegades amb mel, a vegades amb anís...no tinc ni idea del que faig, ara em vull llegir la bíblia de les infusions... però suposo que el que més m’agrada és que tot plegat té un rerafons tremendament familiar...

P.D: El finde bé. Darrerament els dies són estranys, jo em sento estrany...com estàs tu?

BSO del dia: “Duncan Dhu - En algún lugar” en algún lugar de un gran país, olvidaron construir, un lugar donde no queme el sol y al nacer no haya ke morir!

Remember when...

2007-10-18T08:24:00.000-07:00

Cada cop que torno a la facultat de dret de la UdG em sento una mica com a casa, em poso una mica nostàlgic i em puja un no sé què a la gola...fa 5 anys que vaig acabar i tot ha canviat bastant però encara me la sento molt meva...fins quan durarà?

RECORTA, PEGA Y COLOREA

2007-10-14T11:09:00.000-07:00

Porto tants dies sentint a parlar de les oposicions que sembla que ja estic en mode oposicions, ni que sigui per cansament... Ja he començat a buscar els temes d'on estudiar, a recopilar lleis infumables i a intentar fer-me un planning....la pregunta és: m'hi acabaré de posar mai? És el que tenen les coses que no fan il·lusió...

AQUA

2007-10-09T14:21:00.000-07:00

Avui m’he quedat inexplicablement sense aigua i he hagut de baixar a la sala dels comptadors i claus de pas (vease la foto)...En Toni em recomanava que toqués les aixetes de pas però la veritat és que la sala dels comptadors semblava la sala de màquines del Titànic un cop ja havia topat amb l’iceberg...Al final he fet venir en Juan (més makuuuuuuuuuuuu) i entre ell, jo i la Paz hem superat la crisi de l’aigua...En dies com aquest és quan t’adones de la importància que té l’aigua i la bona companyia en moments de crisi.... :P

BSO del dia: “Barbie Girl – Aqua” ... perquè sense ajuda sóc una mica barbie a vegades.... O : )